El seu treball inclou la comprovació de que els productes hemàtics hagin seguit tots els processos elaboratius amb la seguretat adequada i la definició i supervisió dels circuits que asseguren la traçabilitat de la sang i dels seus components, des de la sol·licitud fins a l’administració al pacient. Això implica establir protocols clars per a la identificació del receptor, la verificació de la compatibilitat dels productes hemàtics i el registre adequat de cada pas.

Totes les seves actuacions tenen com a objectiu primordial  minimitzar el risc d’accidents transfusionals, així com promoure les indicacions correctes en la transfusió de productes hemàtics, atès que es tracta sempre d’un procediment de risc.

Segons dades del Sistema Nacional d’Hemo vigilància i informes del Banc de Sang i Teixits, els accidents més habituals són:

1. Errors d’identificació del pacient

• Confusió en la verificació prèvia o etiquetatge incorrecte.

2. Incompatibilitat ABO

• Per fallades en la comprovació de grup sanguini.

3. Errors en la traçabilitat

• Documentació incompleta o incorrecta.

4. Reaccions adverses immunològiques

• Febre, al·lèrgies, o reaccions hemolítiques

5. Problemes en la conservació o transport

• Temperatura inadequada o caducitat del producte.

6. Sobrecàrrega circulatòria

• Administració excessiva de volum en pacients vulnerables.

La majoria d’aquests incidents són evitables amb protocols estrictes, doble verificació, formació continuada i la participació activa del pacient en la seva seguretat.

El Comitè també duu a terme una funció d’hemovigilància activa, de manera que promou la notificació d’incidents, revisant els incidents notificats, analitzant les causes i proposant millores per evitar que es repeteixin. A més, fomenta la formació continuada dels professionals implicats i promou l’ús racional de la sang seguint l’evidència científica.